Ens trobem...
Motxilles a punt, bitllets, destí... 24 alumnes i 3 adults puntuals. Els seus ulls entre emocionants i expectants, les famílies que ens acompanyen també. Nets i polits... comencem! El futur immediat, tot i que és conegut, ens fa pensar en la incertesa, ens fa pensar en la immensitat de possibilitats i oportunitats per créixer.
Ens passa...
Ben aviat agafem el ritme, hem vingut a caminar i caminem, no hi ha dubte. Seguim bé, cadascú al seu ritme. Ens organitzem en grups poc canviants. El grup petit té més força que el gran (la classe). Què comprem? Què farem? Com ho farem? On dormirem? Recollim segells per completar la credencial, ens embrutem i ens sentim bé menjant de tot. La ... ens mou.
Les emocions apareixen simultàniament, difícils d'explicar, de controlar... Però, ens acabem unint, com el camí de cada dia, més càlid, més proper... Moltes són les anècdotes, innombrables els records que més tard o més d'hora tornaran a la la memòria durant les converses del dia a dia. Perquè el Camino ens marca, ens deixa una empremta col•lectiva, un record compartit que el portem a casa.
I acabem...
Més forts, més rics, més units, més contents... Hem aconseguit fer el camí, cuidant-nos de nosaltres, superant les distàncies físiques i emocionants entre iguals. Hem sigut lliures, al cuidar-nos, al estimar-nos, al caminar. Sense pressions dels moments quotidians, perquè per nosaltres aquests han estat moments especials, moments inoblidables.
Per sempre més, el Camino serà el nostre motor.
Sempre amb vosaltres, Toni, Conxita i Carlos.
