dimecres, 12 de juny de 2019

Reflexions d'un bon Camino



Ens trobem...

Motxilles a punt, bitllets, destí... 24 alumnes i 3 adults puntuals. Els seus ulls entre emocionants i expectants, les famílies que ens acompanyen també. Nets i polits... comencem! El futur immediat, tot i que és conegut, ens fa pensar en la incertesa, ens fa pensar en la immensitat de possibilitats i oportunitats per créixer.

Ens passa...

Ben aviat agafem el ritme, hem vingut a caminar i caminem, no hi ha dubte. Seguim bé, cadascú al seu ritme. Ens organitzem en grups poc canviants. El grup petit té més força que el gran (la classe). Què comprem? Què farem? Com ho farem? On dormirem? Recollim segells per completar la credencial, ens embrutem i ens sentim bé menjant de tot. La ... ens mou.

Les emocions apareixen simultàniament, difícils d'explicar, de controlar... Però, ens acabem unint, com el camí de cada dia, més càlid, més proper... Moltes són les anècdotes, innombrables els records que més tard o més d'hora tornaran a la la memòria durant les converses del dia a dia. Perquè el Camino ens marca, ens deixa una empremta col•lectiva, un record compartit que el portem a casa.

I acabem...

Més forts, més rics, més units, més contents... Hem aconseguit fer el camí, cuidant-nos de nosaltres, superant les distàncies físiques i emocionants entre iguals. Hem sigut lliures, al cuidar-nos, al estimar-nos, al caminar. Sense pressions dels moments quotidians, perquè per nosaltres aquests han estat moments especials, moments inoblidables.

Per sempre més, el Camino serà el nostre motor.

Sempre amb vosaltres, Toni, Conxita i Carlos.

dimarts, 11 de juny de 2019

Tornada cap a 🏠

A l'alberg de Burgos ens han llevat a les 6:00h😑😴😣

Són les 7:30h.
Ja estem al bus direcció a l'estació; això vol dir que la nostra aventura com a peregrines i peregrins s'està acabant.




En uns minuts el bus ens ha portat a l'estació de trens, i allà molt puntual el tren de Barcelona Sants ha fet parada a la Via 1.





Ara ja només resten 555km i ja estarem a casa, a prop d'aquells que ens cuiden, que ens estimen, que ens miren cada dia.

Deu dies ens separen d'un primer dia amb alguns neguits, moltes il·lusions, expectatives.

Amb tot el desig del món, a dalt del darrer tren ens trobem. Fins aviat.