Reflexions d'un bon Camino

Ens trobem...

Motxilles a punt, bitllets, destí... 24 alumnes i 3 adults puntuals. Els seus ulls entre emocionants i expectants, les famílies que ens acompanyen també. Nets i polits... comencem! El futur immediat, tot i que és conegut, ens fa pensar en la incertesa, ens fa pensar en la immensitat de possibilitats i oportunitats per créixer.

Ens passa...

Ben aviat agafem el ritme, hem vingut a caminar i caminem, no hi ha dubte. Seguim bé, cadascú al seu ritme. Ens organitzem en grups poc canviants. El grup petit té més força que el gran (la classe). Què comprem? Què farem? Com ho farem? On dormirem? Recollim segells per completar la credencial, ens embrutem i ens sentim bé menjant de tot. La ... ens mou.

Les emocions apareixen simultàniament, difícils d'explicar, de controlar... Però, ens acabem unint, com el camí de cada dia, més càlid, més proper... Moltes són les anècdotes, innombrables els records que més tard o més d'hora tornaran a la la memòria durant les converses del dia a dia. Perquè el Camino ens marca, ens deixa una empremta col•lectiva, un record compartit que el portem a casa.

I acabem...

Més forts, més rics, més units, més contents... Hem aconseguit fer el camí, cuidant-nos de nosaltres, superant les distàncies físiques i emocionants entre iguals. Hem sigut lliures, al cuidar-nos, al estimar-nos, al caminar. Sense pressions dels moments quotidians, perquè per nosaltres aquests han estat moments especials, moments inoblidables.

Per sempre més, el Camino serà el nostre motor.

Sempre amb vosaltres, Toni, Conxita i Carlos.

Tornada cap a 🏠

A l'alberg de Burgos ens han llevat a les 6:00h😑😴😣

Són les 7:30h.
Ja estem al bus direcció a l'estació; això vol dir que la nostra aventura com a peregrines i peregrins s'està acabant.

En uns minuts el bus ens ha portat a l'estació de trens, i allà molt puntual el tren de Barcelona Sants ha fet parada a la Via 1.

Ara ja només resten 555km i ja estarem a casa, a prop d'aquells que ens cuiden, que ens estimen, que ens miren cada dia.

Deu dies ens separen d'un primer dia amb alguns neguits, moltes il·lusions, expectatives.

Amb tot el desig del món, a dalt del darrer tren ens trobem. Fins aviat.

Vuitena JORNADA: De Castrillo del Val a Burgos

Avui ens hem despertat a les 7, hem fet les motxilles, hem baixat, hem fet un esmorzar de síndria i meló, i hem començat a caminar.
Quan ja estàvem dos o tres quilòmetres de camí hem esmorzat el que ens havíem comprat el dia abans.

En un cartell d'un parc hem vist que parlava d'una serp verinosa, i també un ocell, que el Jordà deia que es diu bruel, que al principi no volava, però que després ja s'ha enlairat.
Durant el camí hem passat l'estona fent embarbussaments i també la Paula anava entrevistant a la Kuki, la Jana i la Lia de com havia anat el dia amb la Conxita.

Hem arribat a Burgos a les dotze, ens hem instal·lat i hem pogut anar a comprar tranquilament el dinar. Com només havia un microones no hem pogut cuinar.
Després, tothom s'ha dutxat perquè a la nit anàvem a un restaurant i sinó més d'un o d'una feia una mica de pudor. Hem intentat canviar-nos i mudar-nos, però no hem pogut gaire perquè teníem la roba bruta. Hem anat a sopar a un restaurant que cadascú podia triar el que volia, i després com feia fred per alguns han anat a fer un got de llet calenta amb cacau o bé els que volien han pogut fer un gelat.

Al final, com l'alberg és molt gran i no es pot fer res de soroll, alguns han passat una estona jugant al Rumi, altres corrents al Momo i altres han anat a dormir d'hora.

Kuki, Paula i Oumy

Setena JORNADA: d'Atapuerca a Castrillo del Val

Aquest matí hem sortit de l'alberg per comprar l'esmorzar. Els preus d'aquesta botiga era molt cas però el botiguer ens ha fet descomptes hem menjat a la plaça del poble i hem sortit caminant.

El següent tram l'hem fet per uns camps militars. Hem trobat moltes bales però no eren de ferro. Al final hem arribat a Ibeas de Juarros sans i estalvis, això ho diu el Carlos.
Encara ens havíem de comprar el dinar i l'esmorzar de demà.

Alguns pensaven que era una etapa curta però al final ha estat una mica més llarga. Quina sort quan hem arribat a Castrillo del Val i hem vist la casa de l'Amaiur. Ens ha ensenyat les habitacions, la cuina, el lavabo i tots els jocs que té per quan ve de vacances.

Hem fet un sopar estupendo d'hamburgueses a la jardinera amb patates braves. Un dia genial i ple d'emocions.